Per què les converses difícils no poden esperar a setembre

A l'hostaleria la temporada ho absorbeix tot. Però posposar el que cal dir té un cost que paguem en rotació i en clima.

Hi ha una frase que escolto massa sovint en el sector: "Ara no és el moment, estem a ple rendiment."

I és cert. L'estiu a la Costa Brava no perdona. Els equips treballen al límit, els gestors apaguen focs cada dia i ningú vol afegir tensió a una situació ja exigent.

Però hi ha quelcom que ningú diu en veu alta: posposar una conversa difícil no la fa desaparèixer. La fa créixer.

El treballador que no rend com hauria, l'actitud que contamina l'ambient, el conflicte entre departaments que tothom veu i ningú aborda — tot això segueix allà al setembre. Però amb un agravant: ha tingut mesos per arrelar-se.

En RRHH ho sabem bé. Les crisis no esclaten de cop. S'acumulen en silenci mentre esperem el moment perfecte per parlar.

El moment perfecte no existeix.

El que existeix és la decisió de tenir la conversa ara, amb cura, amb criteri i amb el respecte que mereix la persona que tenim davant.

Una conversa difícil a temps és prevenció. Posposada, és gestió de crisi.

Ho farem bé. Però ho hem de fer.